FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per l'extrem inferior al joc davanter d'un carruatge, a cada costat de la qual s'enganxa un cavall, una mula, etc. Foguer¹. Canó per a regular la sortida de l'aigua d'una mànega de bombers. llança de Crist Llengua de serp. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure sang (a algú) obrint-li una vena. Sagnar un malalt. Donar sortida en tot o en part al líquid contingut (en un receptacle) obrint-li camí. Els dos forats per on pot sagnar-se el safareig. Desprendre, perdre, degotar, etc., sang. La ferida li sagna. Sagnar pel nas. La carn era [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Claror que hi ha quan el sol es troba sota l'horitzó, des de trenc d'alba fins a la sortida del sol o des de la posta del sol fins a ésser nit fosca. Crepuscle matutí. Crepuscle vespertí. Temps que dura aquesta claror. crepuscle astronòmic Claror que hi ha mentre el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un líquid, esbravar-se. Aquesta essència s'ha esbafat. Una persona, esbravar-se donant sortida als sentiments, als desitjos continguts. Sempre s'esbafa cridant. Perdre la il·lusió o les ganes de fer una cosa a força d'aplicar-s'hi massa intensament. Si no fas altra cosa que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar, establir exactament com a resultat d'una deliberació, d'un raonament, d'una investigació. Encara no hem determinat l'hora de la sortida. Determinar la distància de la Terra al Sol. Determinar la densitat d'un cos. Prendre la decisió (de fer una cosa). Vaig determinar d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en què el senyal de sortida és inferior al que correspondria d'acord amb el d'entrada, pel fet d'ésser aquest molt superior al previst com a normal per l'aparell. Atribut de la sensació visual que permet d'estimar la proporció de color cromàticament pur contingut en la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
principal. Mesozoic. Era secundària. Arbre del canvi de velocitats situat a la sortida o cantó oposat al motor. Enrotllament secundari. Que, en el si d'una molècula orgànica, es troba unit a dos àtoms de carboni, s'aplica a un àtom de carboni saturat. Unit a un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conducte que dona sortida al fum, als productes de la combustió, d'un fogar. Conducte volcànic per on pugen i són emesos el magma, els gasos i els materials de projecció. xemeneia càrstica Conducte càrstic vertical, vist des de baix. xemeneia d'intrusió Conducte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Escanyar-se cridant. Escanyar-se de set. Comprimir, estrènyer, fer estret en un dels seus punts. Dues roques que gairebé es toquen escanyant el camí. El passadís s'escanyava a la sortida i resultava molt estret. Més endavant, el camí s'escanya molt. Prestar diner (a algú) [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
salvació. Ciutat que té un port, on poden anar les naus a carregar i descarregar mercaderies. Tarragona és port de mar. Pas entre dues muntanyes. A l'altra part dels ports. Via d'entrada i de sortida de les dades en un sistema informàtic. [...]
