FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
setmana. Demà anirem a fora. Invitant a sortir, a treure's una peça de vestir, a cessar en alguna cosa, etc. Fora d'aquí! Fora barrets! Fora brètols! fora de A l'exterior de, no inclòs en. Ell és fora de casa des d'ahir. Fora de temps. Posar algú fora de la llei. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
deriven de la casa i de la família. Mestra 1. Escola de mestresses. Tractament que es dona a una desconeguda. Mestressa! Que pot sortir un moment? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Claror rogent que precedeix la sortida del sol. Moment de sortir el sol. Primers temps d'una cosa. L'aurora de la civilització. aurora austral Aurora polar que es produeix a l'hemisferi sud. aurora boreal Aurora polar que es produeix a l'hemisferi nord. aurora polar Meteor lluminós d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de contreure o de contreure's, de reduir; l'efecte. La contracció dels cossos pel fred. La contracció i relaxació dels músculs, del cor. Moviment de contracció. La contracció de dos mots en un. Encongiment d'un teixit en sortir del teler respecte a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que valora positivament algú o alguna cosa. La mare està molt satisfeta de les dues filles. Estava satisfeta d'haver aconseguit acabar la cursa. Estic molt satisfet de com m'han anat les coses. Satisfets d'haver guanyat, els jugadors van cap al vestidor. Va sortir molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar, fer sortir, fora del lloc on està tancat, retingut, posat. Treure algú de la presó. Treure vi de la bota. Treure aigua del pou. Treure l'armari del menjador i posar-lo a la cuina. Treure l'espasa de la beina. Treure el tap d'una ampolla. Fer-se treure un queixal. Li he tret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser del grat d'algú, fer-li una impressió grata, satisfer-ne el gust. Té el do d'agradar a tothom. Tot això que feu no agrada gens al director. No m'agrada de sortir de nits. Li agraden molt els viatges. El vi m'agrada més que la cervesa. Són dos que no s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
deseixir de la situació anguniosa en què vivia. Sortir airós d'una empresa dificultosa. La Marta s'ha deseixit molt bé de l'encàrrec que li vas fer tot i que era difícil de complir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ordinàriament les aigües d'un riu. Quan els rius revénen surten de mare. sortir algú de mare Irritar-se, exaltar-se molt. sortir de mare un esdeveniment Abandonar el seu curs normal, lògic o previsible. treure algú de mare Fer-lo sortir de mare. Corda llarga del palangre, d [...]
