FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir del seu llit (l'aigua d'un corrent) per donar-li una altra direcció. Derivar les aigües d'un riu per a ús de l'agricultura, d'una indústria. L'aigua d'un corrent, sortir del seu llit per a prendre una altra direcció. Les aigües del riu deriven en aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, regular, (un assumpte) de comú acord amb algú. Arranjar un negoci. Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc. Jo no sé com es va arranjar per escapar-se de pagar la indemnització que li exigien. Noi, jo et deixo: ja t [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
quatre fogons. Taulell de cuina on es preparen els aliments abans de cuinar-los. Forat que algunes armes de foc tenien a la recambra per a comunicar el foc a la càrrega. sortir de fogó Perdre la continença, especialment per ira. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar bé amb allò que requereix l'estat, la situació, d'algú o d'alguna cosa. Això no convé a un home de la vostra posició. No li convé sortir de nits. Us convé casar el vostre fill. Més et convé callar. Anar bé amb el desig, el gust, d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alçària convenient, que facilita als viatgers d'entrar i sortir d'un vehicle, d'un vagó de tren, i la càrrega i descàrrega de mercaderies. Pis de fusta o de canyís en la part superior de la casa o barraca, destinat generalment a la cria dels cucs de seda o a guardar-hi algunes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar buit (un receptacle) traient-ne allò que conté, deixar buit (un lloc) fent-ne sortir els qui hi ha o sortint-ne. Buidar una bota. Buidar un safareig. La policia buidà la plaça en un moment. Aquesta gerra deu tenir una esquerda: s'ha buidat. buidar el pap Dir tot el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ganes de sortir a caminar cada dia. Se m'ha contagiat la teva manera de parlar. Transmetre (a algú) una actitud o un comportament pel contacte i la influència exercida. Era una oradora tan eloqüent que contagiava l'auditori de curiositat i d'apassionament. El noi es va contagiar de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
circumstància. Han disposat aquesta sala per al ball. Preparar-se a fer alguna cosa, tenir la intenció de fer-la, de fer-la tot seguit. Tots es disposen a complaure'l. Jo em disposava a sortir. Estic disposat a fer-ho. Regular, decidir. La llei, un article d'un reglament, disposar tal i tal cosa. L'home [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortir, la primera vegada que fa una cosa, perjudicat per la seva manca d'experiència. pagar car una feta Pervenir-ne un gros perjudici, un dany. pagar els plats trencats Rebre les conseqüències d'un dany fet per altres. pagar l'aprenentatge Sofrir danys, perjudicis, etc., deguts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sortir al carrer. fer carrer Obrir pas. deixar algú al mig del carrer Llevar-li tots els mitjans de vida. treure algú al carrer Treure'l de casa. Conjunt dels habitants d'un carrer. Aquells crits van posar en commoció tot el carrer. Antic títol d'algunes viles posades [...]
