FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darreres gotes d'un líquid que han restat en un recipient. No hi ha cap altra ampolla: t'hauràs d'acontentar amb les escorrialles d'aquestes dues. Les escorrialles de la seva fortuna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposar a un risc, posar en risc. Va arriscar tots els seus béns en aquest negoci. Arriscar la vida, la felicitat. Arriscar-se en una empresa difícil. No t'arrisquis pas a passar el riu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigat en extrem d'alguna cosa que molesta, que dona maldecaps, dona disgustos, etc. Estic cuita del seu comportament. estar cuit [o estar ben cuit] Estar llest. Si no t'hi esforces, estàs cuit! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la freixura. Matar². Si m'enganyes, t'esfreixuraré. Fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca. Ara m'esfreixuro en aquesta dura tasca, però després podré descansar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pústula que es forma a la superfície de la pell. En el llenguatge infantil, mal. T'has fet bua, pobreta? bona bua Irònicament, mala bua. Ja ets una bona bua, tu! mala bua Persona malintencionada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crebantar, fer malbé els lloms (d'algú, d'alguna bèstia). T'esllomaré a bastonades. Algú o algun animal, consentir-se els lloms. Aixecant aquell pes, em vaig esllomar. Amb aquesta feina tan dura s'esllomarà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escapar-se, especialment de la presó. La policia no sap com s'han pogut evadir els tres presos. Volia evadir-se de la fama que el seguia. T'has d'evadir d'aquesta obsessió, d'aquestes preocupacions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú que li convé (alguna cosa). El metge li aconsella les aigües de Caldes. Prendre consell d'algú. Aconsella't amb el teu pare. Abans de fer això t'hauries d'aconsellar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú o algun animal, estar estès ben llarg a terra, en un llit, sobre un suport qualsevol. Jeia a terra a l'ombra d'un arbre. On jaurem, aquesta nit? Sempre jeus: aixeca't, si pots! Estar allitat. He estat malalt: he jagut vuit dies. jeure al jaç Estar desprevingut. jeure amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar inquietud (a algú). Aquesta malaltia l'inquietava molt. No deixar estar tranquil·la (alguna persona o alguna bèstia). Li agrada d'inquietar les bèsties. Sentir inquietud. No t'inquietis: no poden tardar a venir. [...]
