FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conèixer. Ell desconeix completament la qüestió. No reconèixer (una persona o cosa que hom coneixia), especialment perquè ha canviat molt. Estava tan desfigurat, que el vaig desconèixer. Et desconec, noi: com t'has tornat! No reconèixer (una qualitat, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el bon estat (d'una cosa, especialment d'una roba) posant-la com si hagués estat amanyogada. No t'asseguis sobre l'abric, que l'emmatxucaries. Una cosa, especialment la roba, perdre el bon estat com si hagués estat amanyogada. Aquest teixit tan delicat s'emmatxuca de seguida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pagar o donar (diners), especialment a contracor. Només va escaguitxar cinc euros. La vora o un altre indret d'una tela, perdre el bon estat per haver-se desfet o afluixat l'entrellaçament dels seus fils. Aquests pantalons li són tan estrets que se li han escaguitxat les costures. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos deprimit, amb la pell nua, el cap molt gros i tan llarg com el cos però més ample i aplanat, la boca molt grossa, i les aletes pectorals pediculades, de vida bentònica i depredadors, que inclou els raps. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa ostentació de saber o d'erudició, tenint-ne o no. Acompanyaven el gran escultor uns joves pedants amb pretensions artístiques. Era un bon cuiner, però també era un pedant de qui tothom fugia. El to de veu d'aquella noia era tan pedant que es feia insuportable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Generalment seguit de que, denota causa. Com que estic cansat, me'n vaig a jeure. Com és tan tard, no estranyeu que ens n'anem: no podem esperar-nos més. Precedit d'un verb de percepció com sentir, oir, veure o mirar, introdueix una proposició completiva. He sentit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de confinar o de confinar-se en un lloc. Pena restrictiva de la llibertat, aplicada generalment a delictes polítics. Van decretar el confinament d'aquell exministre tan corrupte. Aïllament de la persona que està confinada. El confinament en què visc. En fís. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que considera tot el món com a pàtria seva. Que viu tan aviat en un país com en un altre. Un aventurer cosmopolita. Que es troba a tot arreu del món. Una planta, un animal, cosmopolita. Una existència cosmopolita. Que acull gent de molts països. Londres és una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sobra, que resta solt, que no fa joc, pel que fa a objectes que es compten, es venen, es disposen, etc., per dotzenes, grosses, etc., per paquets, manats, etc., per sèries, col·leccions, jocs, etc. Tenim dues dotzenes d'ous i tres ous escadussers. Tan sols resta algun artesà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una tenuïtat extrema. Un airet subtil. Mentalment agut, que percep fineses dificilíssimes de copsar, que estableix distincions gairebé imperceptibles. La distinció és tan subtil que a penes hom la pot copsar. Una imaginació subtil. Un olfacte subtil. Que revela en el [...]
