FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aranger, però més gros i no tan espinós, amb el pecíol foliar no tan amplament alat, que produeix les aranges grans o pomelos (Citrus maxima o C. grandis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conflueix. Tan pròxims que es toquen i es confonen, dit d'uns grans, d'unes pústules. Grans confluents. Caracteritzat per aquesta mena de grans, de pústules, etc. Verola confluent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (alguna cosa) d'allò que la té agafada. No ho podràs desprendre: està massa arrapat. Estava tan poc enganxada, que s'ha desprès ella sola. Desapropiar-se 2 i 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dificultar d'obrar, de moure's, ésser una nosa. Traieu-los, tots aquests paquets: ací embarassen. Anar tan carregat de coses l'embarassa molt per a córrer. Prenyar (una dona). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A una altura poc considerable. Volar baix. Ella ha saltat més baix que tu. En veu baixa. Parlava tan baix que no el sentíem. Per sota de la nota musical deguda. Aquest piano està afinat molt baix. A la part baixa. Són baix. Són a baix. Les cambres de baix no són [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar bo (algú o alguna cosa). No hi ha ningú tan dolent que amb art no el puguis abonir. Esdevenir bo. L'arròs s'abonirà amb una mica de safrà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina. La defensa ha argumentat que l'acusat té pertorbades les facultats mentals. Ho va argumentar tan bé que tothom va donar-li la raó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gratar amb les arpes. Gratar (la terra) amb algun instrument de pues. Estar tan pròxim (a una cosa) que manca poc per a arribar-hi. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula de les diatomees, originada generalment per copulació, que alliberant-se de l'embolcall silici, augmenta força de volum i es transforma en una nova cèl·lula vegetativa tan grossa com les cèl·lules inicials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels piciformes, d'uns 53 centímetres de llargada, amb el bec molt gros i tan llarg com el cos, propi de l'Amèrica del Sud (Ramphastos toco). [...]
