FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera ràpida de caminar el cavall i altres quadrúpedes avançant i posant a terra alternativament el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta. Agafar un cavall un bon trot. Tocar el trot. Anar, posar, el cavall al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prominència formada per la projecció anterior de la mandíbula. fer la barbeta a algú Tocar la barbeta a algú. Floridura. Herba del gènere Tragopogon, de la família de les compostes, de fulles enteres, oblongues o linears, flors grogues ligulades, agrupades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Baixar, davallar. Aigües que descendien netes de la muntanya. L'hidroavió va descendir fins a tocar l'aigua del llac. Abaixar-se moralment. Ha descendit a suplicar-ho. Procedir d'allò que és general a allò que és particular. Ell ha descendit als detalls en la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar (una arma) a la mà movent-la amenaçadorament. L'envestí brandant l'espasa. Moure (el cap, una extremitat o una cosa) alternativament d'un costat a l'altre, amb un moviment oscil·latori. Brandar el cap. Els nois brandaven la gorra per saludar-lo. Fer tocar (una campana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de repetir o de repetir-se; l'efecte. La repetició d'un mot. Figura retòrica bàsica que consisteix en la repetició, per èmfasi, de mots o de grups de mots. Fragment d'una peça musical que es torna a tocar. Mecanisme o dispositiu dels rellotges que fa que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filet de metall, os o corda, dels que van fixats transversalment al mànec d'alguns instruments de corda, contra els quals els dits de l'executant premen les cordes en tocar l'instrument. de trast en trast De distància a distància, de temps en temps. Lloc destinat a una categoria de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qualsevol peça de fusta a una altra amb puntes o amb claus, abans de clavar-la o encolar-la definitivament. Dirigir la punta (d'una arma) hostilment. Li apuntà l'espasa al pit. Dirigir la punta o boca (d'una arma de foc) devers l'objecte que hom vol tocar, de manera que n'asseguri el tret. Li [...]
