FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Picar de nou (especialment la pedra que ha esdevingut massa llisa o bruta). Repicar les columnes i les voltes d'un edifici. Fer saltar l'arrebossat vell (d'una paret). Tocar (una campana, etc.) a tocs vius i repetits en senyal de festa. Si ho aconseguiu ja podeu fer repicar les campanes. repicar i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, no funcionar prou bé perquè toca d'un lloc o altre. Tocar, passant, la superfície (d'alguna cosa). L'avió ha passat gairebé fregant la teulada. Sotmetre (alguna cosa) a l'acció d'una altra que es fa moure sobre la seva superfície amb pressió i fricció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer bé (una cosa), fer-la adequadament. Avui sí que he encertat el rostit. Tocar (algú o alguna cosa) disparant-li un tret, llançant-li un objecte, etc. La llebre ens va passar a deu passes; tots dos li vam tirar i no la vam encertar. Endevinar, descobrir per casualitat. Han [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ha banyat. Si no t'emportes el paraigua, et banyaràs. Banya't les mans. Banyar el sol un camp. Una sala banyada de llum. L'aigua del mar, d'un llac, etc., tocar (algun indret). La mar Mediterrània banya les costes de Catalunya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de percussió consistent en un tambor molt gros que hom toca amb una maça i que forma part de les bandes militars, de les orquestres i de la bateria de jazz. Tocar el bombo. Anunciar una cosa a so de bombo i platerets. Lloança excessiva que es fa entorn d'una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna. Fer fàstic una menja. Déu me'n guard, de tocar un llimac: em fa fàstic. Tan brut, quin fàstic que fa! La seva conducta em fa veritable fàstic. Un home capaç d'aquesta acció tan baixa: quin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir de nou (allò que hom ja ha dit), fer que (una cosa) s'esdevingui, ocorri, aparegui, de nou. Repetir un mot. Repetir una pregunta. Repetir una acusació. Repetir una operació. repetir les hores un rellotge Tornar a tocar l'hora. Dir (allò que un altre ha dit). No faig [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri de fondejar, que, lligat a l'extrem d'una corda, d'un cable o d'una cadena, s'arria dins l'aigua fins a tocar el fons, on es clava i impedeix que la nau sigui emportada pel vent, pels corrents, etc. àncora de salvació Àncora que solament s'empra en un gran perill. àncora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de ciutadans designats d'acord amb les prescripcions de la llei, la missió dels quals és de determinar i declarar el fet en els processos penals, sense tocar les qüestions de dret. Institució per mitjà de la qual el poble participa en l'Administració de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument cordòfon de la família del violí, intermediari entre el violí i el violoncel. Instrument cordòfon d'origen medieval que es podia tocar amb arc, amb els dits o amb plectre. viola d'arc [o viola de gamba] Instrument cordòfon tocat amb arc, desenvolupat en [...]
