FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parcialment arruïnat. Un castell desmantellat. Una torre desmantellada. Que ha perdut, per erosió, una unitat de roca que el recobria, s'aplica a un relleu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Floró usat per a coronar la part superior de certs elements arquitectònics. Merlet de castell o de torre. Munt de pedres amb què es resguarda una fita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ultrapassar en poder, alçària, etc. Ell sobergueja els altres en enginy. Una torre que sobergueja totes les del voltant. Dominar altivament, despòticament. És un home que tot ho vol soberguejar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mur de defensa o qualsevol altra defensa al davant del mur principal d'una fortalesa. Figura heràldica que representa un pany de muralla unit a una torre o a un castell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En les colles de castellers, nen o nena del penúltim pis del castell o torre que s'acotxa damunt dels dosos per tal que l'enxaneta el cavalqui i coroni el castell. Halterofilista. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té una teulada punxeguda, generalment d'un esmalt diferent, s'aplica a una torre o a una font. En heràld., proveït d'una tapadora, s'aplica a una copa o a un copó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de mitjà. Mediocritat. En els estudis, el noi és una mitjania. Terme mitjà entre dos extrems. La torre és a la mitjania entre el meu poble i el seu. Va néixer a la mitjania del segle xix. [...]