FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pedra rodona de la grandària del puny. Pedra grossa de reble que es pot agafar còmodament amb la mà. Obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l'enemic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quelcom, sortir d'un líquid en què estava immergit. La torre emergia del mig del poble. Els rajos de llum, les ones sonores, etc., sortir d'un medi després d'haver-lo travessat. Sortir de l'obscuritat, de darrere quelcom que en tapava la vista. Un curs d'aigua subterrània, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vertical de mineral que hom ha deixat per tal d'evitar l'esfondrament del sostre d'una sala. En alp., contrafort o esperó rocós i vertical, destacat com una torre, aferrat a la paret d'escalada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torre amb una llanterna al cim edificada en indrets ostensibles de les costes, o en un escull, perquè serveixi de referència als navegants tant de nit com de dia. Foguera que servia de senyal. Llum situat a la part davantera dels vehicles que serveix per a il·luminar el camí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torre o element constructiu d'una església, d'un edifici, on estan posades les campanes. El campanar de l'església de Santa Coloma d'Andorra és de planta circular. campanar de cadireta [o campanar d'espadanya, o campanar de paret] Prolongació per sobre de la teulada d'una de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De figura circular. Un plat rodó. Tenir algú la cara rodona. Que té la secció transversal circular. Una torre rodona. Esfèric 2. La Terra és rodona. Complet, en què res no fa defecte. Un any rodó. Una setmana rodona. caure rodó Algú, caure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dimensió). La torre mesura trenta metres del cim a la base. Apreciar (quelcom) en el seu valor. No cal mesurar els seus mèrits pels seus èxits. Conformar a una mesura determinada, moderar. Cal que mesuris bé les teves paraules. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
construccions. La vegetació hi torna a senyorejar. La nit ja senyoreja. Dominar 6 1 . El castell senyoreja tot el poble. Només resta en peu la torre que devia senyorejar en l'antiga construcció. Tenir les maneres, el tarannà, etc., d'un senyor. Senyoregen molt però no tenen ni cinc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
talla de la mina. Giny militar, molt utilitzat a l'edat mitjana en l'atac contra els murs, consistent en una mena de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís. Conjunt d'edificis de fusta o de tàpia de caràcter provisional i defensiu. Nucli urbà emmurallat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa), adornar-ne la part superior. Uns turons boscats coronen la vall. Els merlets que coronen la torre. Arribar (a dalt d'un lloc, a la part més alta d'un lloc). Coronar el cim. coronar una posició Ocupar-la soldats. Completar, portar a perfecció. El fi corona l'obra. L'empresa [...]