FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'arrogant. Orgull agressiu, insolent, de qui s'atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius. Un escriptor d'una arrogància intolerable. Manifestació o acte d'arrogància. No puc suportar les arrogàncies d'aquest home. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda de valor doble de qualsevol moneda d'or, especialment el doble escut. Moneda d'or almohade de valor i pes de 2 masmudines. Moneda castellana medieval d'or, de pes i llei semblants als de les dobles almohades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en mal estat, fer inferior en qualitat o en valor, fer anar a pitjor. Hàbits que deterioren la salut. Tants sotracs han deteriorat la suspensió del cotxe. Després de la guerra, les condicions de vida del país es van deteriorar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda de plata de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams. Moneda o bitllet d'un valor de 5 pessetes. Antiga moneda espanyola d'argent de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària. Patacó 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura de capacitat per a líquids, especialment oli i vi, de valor variable, sovint equivalent a la quarta part d'1 barraló o a 8 porrons. Moneda amb valor d'un quart de la unitat d'algunes monedes, especialment del pacífic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda encunyada a Castella des del segle xv fins al xix, amb un valor de quatre maravedisos. Unitat de valor de les monedes d'aram batudes al segle xix per a circular a Catalunya. Diners. No puc viure sense quartos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa d'escàs valor, inservible. No tens cap eina que valgui res: tot són rampoines. No tinc res de bo, ja no em queden sinó rampoines. Brots d'una planta que li són perjudicials i convé treure-li. Gent baixa, menyspreable. [...]
