FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Alexandria. Relatiu o pertanyent a Alexandria o als seus habitants. De l'escola d'Alexandria. Relatiu o pertanyent a Alexandre el Gran. Vers alexandrí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cos fructífer en forma de plat còncau o irregular, amb la capa fèrtil oberta vers l'exterior, propi dels fongs discomicets i de la majoria dels líquens. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mètrica grega i llatina, vers de sis metres, la primera síl·laba de cada un dels quals ha d'ésser llarga i ha d'anar seguida de dues breus, formant un peu dàctil, o d'una altra llarga, formant un peu espondeu. En mètrica moderna, vers de sis síl·labes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es compon d'elements diversos. Un còdex miscel·lani. Mescla de coses vàries. Col·lecció d'escrits, d'un autor o de diversos autors, sobre matèries vàries. Obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell no volador de l'ordre dels columbiformes, de la mida d'un gall dindi, propi de l'illa Maurici, extingit per l'acció humana vers 1680 (Raphus cucullatus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el teatre, relació llarga en prosa o en vers. Assemblea de gent que delibera. Assemblea que exerceix el poder legislatiu en els estats, les nacions, les regions, etc., constitucionals. [...]
