FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser arrambat en alguna banda. Trets tots els objectes arrambadissos, tindrem prou espai per a ballar una sardana. Objecte que, arrambat a un mur, una tanca, etc., serveix per a pujar-hi i veure el que hi ha al darrere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint usat referint-se a quelcom que està en oposició a allò que algú diu. Dius que és a fora, i casualment el vaig veure ahir a la Rambla. Per casualitat. Es van trobar casualment en un bar del barri antic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Al mig. Vosaltres poseu-vos aquí que jo seuré entremig. entremig de En mig de, entre. Feia pena de veure aquella pobra criatura entremig d'aquells homes. Ell va sortir d'entremig de la gent. [pl. -igs o -itjos] Interval 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'ànim plenament satisfet. Gaudir d'una felicitat constant. felicitat eterna Beatitud 2 1 . Sort feliç, esdeveniment feliç. Poder tornar a veure el seu fill: quina felicitat! Viatjar amb felicitat. Desitjar a algú tota mena de felicitats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica segons la qual el món realment existent és el millor dels mons possibles. Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l'aspecte més favorable. La poetessa alternava constantment l'optimisme amb la desil·lusió i el pessimisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del dia que comprèn les darreres hores de la tarda incloent-hi el crepuscle vespertí. de vesprada A la vesprada. Proposà al seu xicot de veure's el dissabte de vesprada havent dinat. Ens trobarem de vesprada, quan comenci a fosquejar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la nit. aclucar-se d'ulls Tancar els ulls. aclucar-se d'ulls [o aclucar els ulls] No voler veure, considerar, etc., alguna cosa. Destruir, esfondrar. La teulada s'acluca. El pont s'ha aclucat. Aclucar-se els filferros d'una gàbia. Aclaparar. Aquesta malaltia l'ha aclucat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
veure les coses com si estiguessin dibuixades. gràfica d'una funció Lloc geomètric determinat pels punts del domini de la funció i llurs imatges. Dit clarament, vívidament, fent veure les coses com si estiguessin dibuixades. Una expressió gràfica. Un autor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom personal de tercera persona el darrere un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o darrere un pronom feble acabat en vocal, sempre, però, que la forma l' no sigui possible. Veure'l. Me'l dona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que afirma que el món és dolent o que el mal triomfa sobre el bé. Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l'aspecte menys favorable. La poetessa alternava constantment l'optimisme amb la desil·lusió i el pessimisme. [...]
