FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Generalment seguit de que, denota causa. Com que estic cansat, me'n vaig a jeure. Com és tan tard, no estranyeu que ens n'anem: no podem esperar-nos més. Precedit d'un verb de percepció com sentir, oir, veure o mirar, introdueix una proposició completiva. He sentit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, deixar passar (la llum) a través seu. Un cos, deixar veure (allò que cobreix). Un objecte, ésser vist a través d'un cos transparent. Dins l'aigua es transparenta el poble en ruïnes. Allò que s'oculta darrere el que algú manifesta, deixar-se endevinar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, anar a un indret on ha estat cridat, atret per algun motiu. Acudir a una cita. Tots acudiren a la platja per veure el vaixell. acudir com un clau Acudir puntualment. Una idea, un pensament, una resposta, etc., oferir-se sobtosament a l'esperit. No sabien què contestar-li, no se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Arribem a Llíria quan ja és fosc. ésser fosc com una gola de llop Ésser enterament fosc. fer-se fosc Fer-se de nit, caure la nit. A l'hivern, a les sis ja es fa fosc. Difícil de veure, de discernir, d'entendre. Un escrit fosc. Una paraula fosca. Aquestes són [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emoció causada per la contemplació d'una cosa que plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que abelleix, per l'adquisició del bé desitjat. Quin goig seria per a mi de tornar-lo a veure! Tot el poble sortí amb gran goig a rebre'l. fer goig una cosa Fer bo de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desplaer que ens causa una cosa que no és del nostre grat. Veure una cosa amb desgrat. No voldria fer res que fos en desgrat vostre. Desgràcia 2. Va caure en desgrat i va haver de marxar de l'empresa. a desgrat De mal grat. a desgrat de Malgrat 1. a desgrat que Malgrat que. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infondre l'ànima (a un ésser), dotar de vida. Donar (al marbre, a una estàtua) l'aparença de vida. Donar ànim (a algú). L'animava un desig ardent de glòria. El va animar a anar-hi el desig que tenia de veure'l. Anima't a fer-ho. El malalt s'anima quan rep visites [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira generalment de fil, especialment la que serveix per a lligar o embolicar un membre i per a subjectar apòsits aplicats a una nafra, un tumor, una contusió, etc. Posar-se una bena. Treure's, llevar-se, la bena. tenir una bena davant els ulls [o tenir una bena als ulls] No veure la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de consolar o de consolar-se; l'efecte. El consol dels seus amics el confortà. Allò que consola. He tingut el consol de reveure'l. És un consol de veure que encara hi ha gent complidora. Plorar sense consol. Donar consol. Tu ets el meu consol en aquesta soledat. tenir mal [...]
