Resultats de la cerca frase exacta: 137

Diccionari de la llengua catalana
111. ampere
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'electricitat fornida per un corrent d'1 ampere en 1 hora, en 1 minut, en 1 segon. ampere volta Unitat del producte del nombre de voltes del fil d'una bobina pel d'amperes del corrent que hi passa.  [...]
112. avançar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'algú). A la segona volta ja l'avançaves de 20 metres. Ultrapassar 2. Ella avançava tothom en intel·ligència i claredat. Fer que (alguna cosa) sigui abans, anticipar-ne la data. Avançar l'hora del sopar. Avançar l'època d'un pagament. Avançar un pagament, els [...]
113. fossa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cos humà amb l'entrada més ampla que el fons. Depressió que existeix a la superfície d'alguns ossos. fossa nasal Cavitat anfractuosa pariona que està situada sota el crani i per damunt de la cavitat bucal, de la qual és separada per la volta palatina. fossa [...]
114. venir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estat, diferent de l'anterior. Venir a madurament un gra. Venir a pobresa. venir-se'n Enfonsar-se, caure al damunt, un sostre, una volta, etc.  [...]
115. assentar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar sobre la seva base, en una posició estable. Assentar els fonaments d'un edifici. Assentar una estàtua sobre el seu pedestal. Una cosa que fa moviment, pervenir a una posició estable, a un estat de repòs, d'immobilitat. Assentar-se una volta. El temps, mudar-se de [...]
116. descansar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
descansar. Recolzar d'una manera estable, ésser suportat per alguna cosa. La volta descansa sobre dos murs fortíssims. Posar (una part del cos o un objecte) sobre una superfície que li fa de suport. Descansà el cap damunt del seu muscle i sanglotà. Va posar un genoll a terra i [...]
117. meridià -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al meridià. Al migdia, relatiu a l'hora del migdia. Llum meridiana. Ombra meridiana. Intersecció d'una superfície de revolució amb un pla que passa per l'eix de revolució. Cercle imaginari que volta la Terra passant pels pols. La meitat d'un d'aquests [...]
118. sostenir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resistir totalment o parcialment al pes, a la tendència a desplaçar-se, (d'alguna cosa). Les bigues que sostenen el sostre. Els pilars que sostenen la volta. Les branques s'ajeuen: poseu-hi estontols que les sostinguin. Privar de caure, d'ésser emportat per una força. Jo l [...]
119. vel
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marge posterior de la volta del paladar, que separa parcialment la boca de la faringe. vel parcial Membrana que cobreix l'himeni d'alguns fongs. vel universal Membrana que cobreix enterament el carpòfor en formació d'alguns fongs.  [...]
120. sostre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., sobreplom horitzontal i pla. Conjunt de capes de recobriment o part alta d'una sèrie estratigràfica. Cara superior d'una capa o estrat, d'un filó. Massa rocosa o estrat que hi ha damunt un pla de falla. Volta d'una mina. Paret superior d'una galeria subterrània, d'una galeria [...]
Pàgines  12 / 14 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>