FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Zona d'un sistema aquàtic en què el gradient vertical de temperatura és molt notable, de manera que pot arribar a establir una barrera per a l'intercanvi de certes substàncies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Biscaia. Relatiu o pertanyent a Biscaia o als seus habitants. Dialecte basc parlat a Biscaia, una part de Guipúscoa i una zona d'Àlaba. Relatiu o pertanyent al biscaí. Llengua basca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura formada per dos arcs de circumferència que tenen llurs extrems comuns i llur convexitat cap al mateix costat. lúnula unguial Zona blanca, opaca, de forma semicircular a l'arrel de l'ungla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Pentinar-se amb els dits. Donar una bona repulsa (a algú). Ja el pentinaré jo, aquell! Sotmetre (una zona) a una inspecció exhaustiva buscant algú o alguna cosa que s'hi amaga. La policia va pentinar el barri infructuosament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre la uniformitat (d'un terreny). Les serralades que accidenten la zona central valenciana. Una persona, sofrir un accident. Perquè no s'accidenti més en ma casa, que no hi posi els peus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cremar els extrems de fibres que sobresurten del cos (del filat i del teixit), fent-lo passar ràpidament per damunt d'un flam de gas, un cos incandescent o una zona de radiació infraroja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a fotografiar la zona de contacte de la llengua i el paladar durant l'articulació d'un so, consistent en una sèrie de miralls regulables que il·luminen l'interior de la boca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic no-metàl·lic del grup dels calcògens que, en la seva forma ordinària, és de color groc clar, trencadís i insípid, i crema amb flama blava formant un gas d'olor sufocant (símbol, S; nombre atòmic, 16; pes atòmic, 32,06). sofre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble escita procedent de la zona més enllà de la Bactriana que conquerí al segle ii aC el nord-est de l'Iran i el sud de la mar Càspia. Relatiu o pertanyent als parts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Zona de l'esfera celeste de disset graus d'ample, vuit i mig a cada costat de l'eclíptica, que comprèn les òrbites de la Lluna i dels principals planetes i es divideix en dotze parts o signes iguals. [...]
