FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble que habita les illes Aleutianes i la part occidental d'Alaska. Relatiu o pertanyent als aleutes. Llengua esquimoaleuta parlada a les illes Aleutianes i a la zona occidental d'Alaska. Relatiu o pertanyent a l'aleuta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'insensibilitat total o parcial produït per malaltia, per hipnotisme o per absorció de certes substàncies. Anestèsia total. anestèsia local Supressió del dolor en una zona determinada del cos per tal de facilitar una intervenció mèdica. Anestèsic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un grup de tribus ameríndies habitants de les Petites Antilles i les costes veïnes. Relatiu o pertanyent als caribs. Grup de llengües ameríndies propagades des de la zona central de l'actual Brasil. Relatiu o pertanyent al carib. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sot o depressió petita en un òrgan. Depressió que deixa la pressió del dit damunt els teguments edematosos. Depressió central de la taca groga o màcula lútia de la retina, caracteritzada per ésser la zona amb la màxima agudesa visual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment alternatiu de contracció i de dilatació del cor, que es transmet a les artèries. batec ectòpic Impuls elèctric que s'origina en una zona del cor fora del teixit de conducció cardíaca normal. Cops que es donen dues peces que bateguen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la residència. Que exigeix la residència en un lloc, s'aplica a un càrrec. Urbanitzat només amb cases per a viure-hi, sense oficines ni botigues, generalment per a classes socials altes. Barri residencial. La zona residencial d'una ciutat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aflorar; l'efecte. Part d'una capa, d'un filó o d'un jaciment que és observable a la superfície del terreny. Surgència a la terra o al mar. Moviment ascendent de l'aigua marina, que dona lloc a una zona rica en nutrients. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Voltar de trinxeres (una zona o posició). Camp atrinxerat. Posar-se a cobert de l'enemic en trinxeres. S'havien atrinxerat a l'entrada del bosc. Recórrer a alguna cosa com a mitjà de defensa contra acusacions, retrets, instàncies, etc. L'acusada es va atrinxerar en el silenci. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al medi que comprèn totes les aigües marines. Relatiu o pertanyent al medi que comprèn les aigües marines a continuació de la zona nerítica. Relatiu o pertanyent als medis sedimentaris caracteritzats per la manca d'influències continentals i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia d'intersecció dels dos vessants oposats d'una vall, que uneix els punts més baixos i, en general, és recorreguda per un curs d'aigua. Zona de l'atmosfera en la qual la pressió atmosfèrica és més baixa que a les zones del seu voltant al mateix nivell. [...]
