FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat romana, territori conquerit fora d'Itàlia, administrat per un governador. Entitat local determinada per l'agrupació dels municipis situats dins els seus límits i divisió territorial, per al compliment de les activitats de l'Estat. Unitat administrativa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reverberar; l'efecte. Reflexió del so a les parets d'un local tancat en virtut de la qual, un cop sentit el so que s'ha propagat directament des del lloc on s'ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
art. La història de Catalunya. La història de les matemàtiques, de la música. Història de l'Església. Història de la civilització. Història antiga, medieval, moderna, contemporània. Història local, història regional. història universal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit vas en forma de campana que s'aplica sobre una part del cos i, mitjançant el buit, produeix un efecte de succió i la consegüent irritació local derivativa. Aplicar ventoses a un malalt. Objecte en forma de casquet, fet de cautxú, de plàstic, etc., que s'adhereix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
resultant de la mescla del senyal rebut i el de l'oscil·lador local, que és igual a la diferència de les dues freqüències. freqüència musical Freqüència audible corresponent a la zona de baixes freqüències de les notes musicals. freqüència [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mateix editor i que respon a uns criteris comuns. «La Cua de Palla» és una col·lecció de novel·la negra. col·lecció local Part del fons d'una biblioteca, especialment pública, que recull i organitza tota la documentació que fa referència a la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un jutge, abstenir-se o separar-se (del coneixement d'un assumpte) per incompetència de jurisdicció. Separar-se o desviar-se d'una direcció determinada. Un pla o una agulla imantada, formar un cert angle amb el meridià local. Un astre, ésser a certa distància de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prehistòrics. Algú, superar la situació adversa en què es troba (en alguna cosa). El nou director ha remuntat l'empresa. L'equip local va remuntar el partit. Recuperar-se d'una situació adversa. L'empresa s'ha remuntat. [...]
