FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extensió de territori, més reduïda que una regió, a la qual donen una certa unitat les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, certes condicions naturals o fets històrics. Entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de sonoritzar o de sonoritzar-se; l'efecte. La sonorització del film era defectuosa. Tècnica consistent en l'amplificació de sons procedents d'una font determinada i llur difusió dins un local o bé a l'aire lliure i amb una potència elevada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ventilar. Corrent d'aire que es produeix en ventilar un local. Obertura que serveix per a ventilar una cambra. En fisiol. respiratòria, procés de bescanvi de gasos entre els pulmons i l'aire exterior, respiració. Respiració artificial mitjançant un aparell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de culminar; l'efecte. Posició d'un astre en el moment en què passa pel meridià local. culminació inferior Culminació que té lloc en creuar un astre el meridià inferior. culminació superior Culminació que té lloc en creuar un astre el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Organitzar en federació. Estats federats. El consell local es va federar amb els dels pobles propers. Que les cooperatives es federin per comarques. Passar a formar part d'una federació esportiva, obtenint així la llicència que permet de prendre part en les competicions que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Local destinat als malalts o als ferits en un col·legi, una caserna, una presó, etc. Col·lectiu d'infermers i d'infermeres. Conjunt d'estudis necessaris per a exercir d'infermer. Facultat d'infermeria. Avui comença el curs l'alumnat de magisteri i el d'infermeria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per un conjunt d'aparells i d'instal·lacions, destinada a emetre ones radioelèctriques per a la difusió de so o d'imatges. Una emissora clandestina. Una emissora local, municipal, estatal. Una emissora institucional, confessional. emissora filial Emissora lligada per un contracte a una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure esvalot. La mainada no feia sinó esvalotar tot el dia. Posar en estat d'agitació tumultuosa. Si amb els teus crits d'alarma esvalotes la gent, hi haurà feina a desembarassar el local. Quan fa mal temps la mar s'esvalota, però avui no està esvalotada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gran dany, destrucció, mortaldat, causat per la guerra, una epidèmia, una calamitat. La davantera de l'equip local va fer estralls en la línia defensiva dels contrincants. En l'antic codi penal espanyol, delicte comès mitjançant inundació, incendi, explosió, [...]
