Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 285

Diccionari de la llengua catalana
121. braquiosaure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere de dinosaures saurisquis d'uns 13 metres d'alçària, potes anteriors més llargues que les posteriors, cua curta i coll llarg, quadrúpedes i herbívors, que visqueren del juràssic superior al cretaci inferior. [...]
122. corbatí
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tireta amb un llaç fet al davant que es posa al voltant del coll cordada amb un gafet a la part del darrere. Travesser corbat que forma part del respatller d'una cadira. [...]
123. gaviformes
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells aquàtics nedadors i capbussadors, de cos allargassat, coll llarg i robust i plomatge dens i brillant, que comprèn una família amb espècies presents al nostre litoral. Individu d'aquest ordre. [...]
124. sauropterigis
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superordre extingit de rèptils diàpsids, de tronc massís i gros, cua curta, coll llarg i cap petit, ictiòfags, d'hàbit de vida marí, que visqueren del triàsic al cretaci. Individu d'aquest superordre. [...]
125. colinap
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nap d'una varietat d'arrel tuberosa, molt grossa i terminada en un coll d'origen caulinar, de gust dolç, cultivada per a l'alimentació humana i del bestiar (Brassica napus var. napobrassica). [...]
126. desengrutar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure l'engrut (d'una cosa engrutada). Aquesta americana és tan bruta que abans de rentar-la haurem de desengrutar el coll. Perdre l'engrut. El paper es desengruta quan les pastetes s'assequen. [...]
127. escíncids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de rèptils escatosos del grup dels saures, amb extremitats curtes, o sense extremitats, cos de secció semicircular i cap deprimit i unit al cos per un coll poc aparent. Individu d'aquesta família. [...]
128. urubú
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell carronyaire de l'ordre dels falconiformes, d'uns 60 centímetres de llargada, de plomatge negre, amb el cap i el coll nus i de color rogenc, propi del continent americà (Coragyps atratus). [...]
129. testudínids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de rèptils del grup dels quelonis, terrestres, amb el coll completament retràctil i la closca i el plastró soldats com una cloïssa, que inclou la majoria de tortugues de terra. Individu d'aquesta família. [...]
130. torçar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deformar (un cos flexible) per l'acció d'una força que tendeix a fer girar un dels seus extrems mentre l'altre és privat de girar o és girat en sentit contrari. Torçar un fil. Torçar el coll a una gallina per matar-la. Fer girar (dos o més fils, caps, etc.) fins [...]
Pàgines  13 / 29 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>