FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llançar-se enlaire verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquen a terra. Saltar a peus junts. Saltar sense prendre embranzida. Saltar de dalt de la paret al carrer. Saltar a corda. Saltar al coll d'algú per abraçar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enfonsarà el país. No és gens decidit: per no res s'enfonsa. Rompre, fer una obertura (en alguna cosa), de fora endins, de dalt a baix. Per entrar-hi vam haver d'enfonsar la paret. No pots obrir-la, la porta? Enfonsa-la, doncs! Es va enfonsar el sostre, i tots van anar a parar al pis de baix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la línia lateral formada per plaquetes notablement altes, prolongades en punta cap a dalt i cap a baix (Aspitrigla cuculus). lluerna vera Peix de la família dels tríglids, que pot atènyer els 45 centímetres de llargada, de coloració general vermellosa i les aletes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'arrel. Que procedeix directament de l'arrel. Tubercles radicals. Que afecta l'arrel mateixa d'una cosa, el principi d'una cosa. Nul·litat radical d'una acta. Un vici radical. Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com és ara, en política, les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar voltes com fa una roda al voltant del seu eix. El corró està espatllat: no roda. Un cos, estar animat d'un moviment de rotació. Fer rodar o ballar una baldufa. Posats dalt la plataforma giratòria, tot semblava rodar al voltant nostre. Caure fent voltes sobre si mateix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de dalt a baix. Tornar a girar. Regirar la palla. Alterar profundament. La discussió amb el director l'ha regirat tot. Aquest menjar m'ha regirat l'estómac. Espantar 1 1 i 1 2. Torçar (un membre del cos). M'he regirat un turmell. Algú, moure's d'un costat a l'altre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En direcció de dalt a baix, d'un lloc a un altre de més baix. La bomba es desinflava i començava d'anar avall. Jo també vaig fer una sota, però no vaig arribar tan avall com ell. Tal casa està situada més avall que tal altra. Pot posposar-se a un substantiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
part. Part superior del dors dels ocells. En heràld., ornament exterior de l'escut, de color vermell, folrat d'ermini i recollit, a dalt per una corona, i als costats superiors per un llaç d'or amb dues borles cadascun. Peça heràldica fonamental consistent en una perla que té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
construïda al mar. Deixar-se anar amb violència daltabaix, en l'aire, contra algú, etc. Es va llançar al mar de dalt del far. Es va llançar contra el seu enemic. Llançar-se a la persecució d'algú. Llançar-se a un afer. llançar-se als peus d'algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'una casa, d'una habitació, d'una cavitat, que la limita per dalt. Ara pinten el sostre del menjador. Tapar amb un encanyissat les bigues del sostre. El sostre era tan baix que s'hi arribava amb la mà. Les estalactites del sostre de la cova. Altura, magnitud màxima que [...]