FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dalt Posar-la a punt de disparar. Cos dels que formen l'exèrcit, com ara infanteria, cavalleria, artilleria, etc. Cosa que serveix per a atacar o defensar-se. Fer arma d'una cadira. armes dels animals Dents, ungles, banyes, etc. armes naturals Punys, peus, etc. Mitjà de què hom se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
abraçant per dalt o per baix dues o més columnes contigües o, posat verticalment, dues o més línies successives situades a la seva dreta o esquerra. Presa 1 5. Clavilla 1 2. Eina que serveix per a collar o descollar. Clau anglesa. Clau cigonya. Clau fixa. clau d'una aixeta Part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Dents superiors o de dalt. Dents inferiors o de baix. Dents permanents. Dents artificials, postisses. Fer-se posar una dent. dent canina Ullal 1 1. dent de llet Dent de la primera dentició dels vertebrats destinada a caure i ésser reemplaçada. dent incisiva Dent tallant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
premiat. Trobar-se en un lloc. Jo era a casa. No heu estat mai a Itàlia? Ells ara són dalt. On són les eines? La roba ja és a l'armari desada. La universitat és al barri nou. Amb el verb en primera persona del plural, trobar-se en un període de temps. Fa fred perquè [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir un gra, un abscés. Obrir una bèstia. Obrir-se el sostre. Obrir-se la terra. obrir en canal Obrir de dalt a baix. obrir la vena a algú Fer-li una sagnia. obrir-se les venes Fer-se rajar la sang per donar-se la mort. Una embarcació, desatracar. Serrar (fusta) al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lluminós. Des d'allà dalt vèiem les llums de la ciutat. llum acromàtica Llum blanca. llum artificial Llum produïda per un aparell d'il·luminació. llum blanca Llum que no produeix cap sensació de color definit, resultant de la combinació dels colors de l'arc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
musical. Mandíbula 1. Mal de barres. Assentar-se les barres. barra de baix Mandíbula 1 1. barra de dalt Maxil·la 1. estar barres a pit Estar capbaix. tenir bona barra Ésser molt menjador. tenir bona barra Ésser excessivament crèdul. Atreviment degut al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que d'un extrem a l'altre no presenta cap canvi de direcció, cap torta o recolze, com el fil d'una plomada, la trajectòria d'un cos pesant deixat anar de dalt a baix sense cap impulsió inicial. En aquell poble tots els carrers fan tortes: no n'hi ha cap de dret. Entre aquelles dues [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Els cossos deixats anar lliurement en l'espai cauen amb un moviment uniformement accelerat. Cau neu, cau pedra. Les fulles cauen dels arbres. Caure el sol de ple a ple. Una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dalt a baix. M'ha mirat de cap a peus. Anava mudat de cap a peus. de cap a peus Totalment. És un negoci equivocat de cap a peus. no tenir una cosa cap ni centener [o no tenir una cosa ni cap ni centener] No tenir una cosa cap ni peus. no tenir una cosa cap ni peus [o no tenir una cosa ni [...]
