FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situats a la cara superior del cap, la boca ampla oberta cap a dalt, d'hàbits bentònics, que viu normalment colgat a la sorra (Uranoscopus scaber). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dia. Llàntia d'esperit de vi. llàntia astral Llàntia que il·lumina de dalt a baix sense projectar cap ombra sobre la taula. llàntia de seguretat Llàntia en què la flama és envoltada de tela metàl·lica per evitar la inflamació del gas grisú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posat de través, transversalment. Planteu un parell d'estaques i claveu-hi una fusta travessera. Un carrer travesser. En una porta, llit, xassís, etc., peça generalment de fusta o de ferro que va d'un costat a l'altre travant les que van al llarg o de dalt a baix. Fusta que es posa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l'altre. Capgirar la fanga. Capgirar els llençols. En aquesta ratlla hi ha tres lletres capgirades. Pertorbar l'ordre (de les coses). Remenant el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cinc. El que fa dos en una sèrie numerada. El quilòmetre 2. La plana 2. El dia 2 de maig. El 2 de maig. El dos i l'as. Xifra que correspon al nombre dos. Pinta tres dosos ben grossos. [fem. dos] En els castells humans, casteller del primer pis del pom de dalt. les dues La segona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aspra de dalt a baix, freqüent en horts i camps de regadiu (Setaria viridis). xereix de pota de gall Xereix de panícula formada per raïms espiciformes ben individualitzats, amb arestes o sense, que es fa als horts i als arrossars (Echinochloa crus-galli). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ungles Granota del gènere Xenopus, de cos comprimit, amb canals sensorials situats als dos costats del cos, ulls orientats cap a dalt, ungletes als tres dits interiors de les extremitats inferiors, cosa que li permet gratar els fons fangosos de les tolles i els rierols, que viu a l'Àfrica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa), adornar-ne la part superior. Uns turons boscats coronen la vall. Els merlets que coronen la torre. Arribar (a dalt d'un lloc, a la part més alta d'un lloc). Coronar el cim. coronar una posició Ocupar-la soldats. Completar, portar a perfecció. El fi corona l'obra. L'empresa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fogar, especialment el que hi ha a les cuines de carbó o de llenya instal·lat en un buit practicat en un massís d'obra en forma de taula, amb un forat lateral per a donar accés a l'aire i treure la cendra i un forat dalt on es posa allò que es vol escalfar. Fogar [...]
