Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 9.420

Diccionari de la llengua catalana
131. orxateria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establiment on es fa o es ven orxata. Establiment on se serveix orxata i begudes anàlogues. [...]
132. rosseguera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret per on es fan passar, es deixen anar, els arrossegalls de llenya, de rama, etc. [...]
133. vanagloriejar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vanagloriar-se . Ai de qui es vanaglorieja de la seva virtut! Es vanaglorieja de saber dibuixar. [...]
134. vantar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vanar-se. Es vanta del seu poder. Es vanten de conèixer fil per randa tota la comarca.  [...]
135. aqueix -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de l'adjectiu demostratiu que expressa proximitat en l'espai o en el temps respecte a la segona persona, especialment la localitat on es troba aquell a qui hom escriu o els objectes que es troben en aquesta localitat quan no és la mateixa on es troba aquell qui escriu. Aqueixa terra on [...]
136. blancall
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taca, clapa blanca o blanquinosa, especialment en el cabell. Allò que es veu blanquejar al lluny. Aquell blancall que es veu a la muntanya és neu. El blancall d'una onada. [...]
137. terrissa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte fet de terra afaiçonada quan és molla, i després cuita. Conjunt d'objectes fets de terra afaiçonada quan és molla, i després cuita. Material de què és feta la terrissa. [...]
138. complaent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposat a complaure. Ensenyeu als infants de ser complaents amb tothom, envers tothom. És molt complaent. No és gens complaent. Que es complau en alguna cosa. Mirar-se alguna cosa amb ulls complaents. [...]
139. galtes
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té molta barra, que és molt desvergonyida. És un galtes: deixa que els altres treballin i ell no fa res. No hi confiïs, que és una galtes i t'ensarronarà. [...]
140. incoatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa el començament d'un procés verbal i també el desenvolupament creixent del dit procés. El verb començar és incoatiu. Que es conjuga amb formes incoatives. El verb servir és incoatiu. [...]
Pàgines  14 / 942 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>