Fer desaparèixer o minvar (una pena, una preocupació, un malestar) amb distraccions, entreteniments, etc. Si passejava una estona li semblava que esbargia els maldecaps de la feina. Havia esbargit les temptacions amb lectures de devoció. Lliurar-se a entreteniments o deports que [...]

Recobrir (un objecte brillant, llustrós) d'un tel que en destrueix o en minva la brillantor. Entelar un vidre, un mirall, amb l'alè. Les llàgrimes li entelaven els ulls. Entelar-se els vidres de les ulleres. De l'emoció, se li entelava la veu. Destruir o fer minvar el valor (d [...]

Dilatació que experimenta un fluid en minvar la pressió que suporta. expansió de l'univers Procés consistent en un augment continu de la separació entre les galàxies que constitueixen l'Univers. Desenvolupament d'un òrgan que dona naixença a un altre [...]

algú No ésser-li inferior en generositat, en gentilesa, etc. Minvar d'intensitat. Cedir la febre, el vent, la pluja. [...]

Llevar o minvar el gust (a un menjar). Aquest guisat ara està bé: si hi afegies aigua, el disgustaries. S'han disgustat les llenties, de tanta aigua que hi has afegit! no disgustar una cosa a algú Agradar-li. Aquest vi és bonet: no em disgusta. no disgustar una cosa a [...]

persistent d'una fusta sobrevinguda per una causa congènita, sumada generalment a un agent exterior. vici ocult Defecte no manifest que té una cosa venuda o llogada i que en fa minvar el valor. [...]

malament. Les veles d'una nau, penjar desinflades per manca de vent. La nau avançava molt lentament: tenia les veles caigudes. El vent, minvar o cessar. Un període de temps, declinar cap a la fi. Començar a caure el dia. Al caure de la tarda. Caure l'hora. Arribar, venir, com [...]