FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar caràcter personal (a alguna cosa). Personalitzar una dedicatòria. Referir-se a una persona determinada. Parlarem dels alumnes en general, sense personalitzar. Acomodar a les necessitats d'una persona determinada. Personalitzar un crèdit. En inform., adaptar l'aparença o el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antiga servitud o prestació personal. Regalia o dret de requisa dels mitjans de transport usurpat a la reialesa pels senyors feudals i per les ciutats italianes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ensenya o instrueix, que serveix per a ensenyar o instruir. El personal docent de l'escola. Activitat docent. Centre docent. Les reivindicacions salarials dels docents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a imposar la voluntat personal. Tendència filosòfica que accentua la primacia de la persona com a realitat irreductible a la naturalesa i a la societat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de documents acumulats per una persona o per una institució com a resultat de l'activitat pròpia o aliena. Arxiu personal, patrimonial, eclesiàstic, nobiliari, d'una empresa. Arxiu judicial, militar, municipal. Arxiu digital. arxiu privat Arxiu de procedència no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Màquina electrònica digital que permet el processament automàtic, l'obtenció, l'emmagatzematge, la transformació i la comunicació de la informació mitjançant programes preestablerts. Ordinador central. ordinador personal Microordinador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar (alguna cosa) a l'extrem. No extremis el rigor, el càstig. Posar tota la cura, l'atenció, etc., en l'execució d'una cosa. Heu d'extremar-vos en la higiene personal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyalar o donar dot (a una noia). Ha dotat totes les seves nebodes. Assenyalar béns, una renda, (a una fundació, a un monestir, etc.). Dotà l'hospital amb una generosa assignació anual. Assignar (a una oficina, a un taller, a una nau, etc.), el personal, els instruments i els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent artístic d'avantguarda aparegut a Barcelona a començ del segle xx que cercava una síntesi personal de la plàstica cubista i de certs elements de la ideologia futurista, especialment la valoració del dinamisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que acredita. Document que acredita el nomenament d'un funcionari públic i que serveix perquè hom li doni possessió de la seva plaça. Document personal d'un policia que acredita la seva pertinença al cos. [...]
