El mot erradicar i els seus derivats, erradicació, erradicatiu, etc., es pronuncien amb erra vibrant, com arròs o terrissa, i s'escriuen amb rr. Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2b)  [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sòl, sòls i sol, sols.  S'escriu sòl, sòls en el cas següent:   amb el significat de 'superfície del [...]

Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents: Els mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant [...]

Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes. S'escriu més en els casos següents: quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de què i que. S'escriu què, quès en els casos següents: quan és un pronom relatiu precedit de preposició: el [...]

L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar. Convé recordar que s'escriu n en els casos següents: en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]

os Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple: Han nascut un os bru i una ossa polar al zoo. S'ha trencat un os del braç. Han estudiat l'ossa d'un dinosaure. Ressegueix les os.  [...]

'persona que practica màgia'; diferent de mac, 'pedra petita'), reg ('irrigació'; diferent de rec, 'solc') tuàreg, zig-zag; Hug, etc. Els mots acabats en -agog: pedagog, demagog, etc. 2. Darrere de vocal àtona o consonant es poden seguir aquestes orientacions: En general els mots s'escriuen amb c [...]

Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.  [...]