En les denominacions de rutes, vies d'escalada, camins, etc., se segueix el criteri general que s'adopta per a les vies urbanes i interurbanes: s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius, adjectius i altres elements que componen la part del nom propi, tret dels articles i les [...]
Es poden distingir dos casos:
1. Quan es fa servir el mot càtedra en sentit genèric, s'escriuen amb minúscules tots els elements de la denominació. Per exemple:
S'han convocat oposicions a dues càtedres de literatura i a una de matemàtiques.
Però, quan es fa referència a la denominació d'una [...]
Els símbols s'escriuen en lletra rodona i no porten mai punt abreviatiu. Per exemple:
km (quilòmetre)
min (minut)
Poden anar seguits d'un punt si aquest indica el final de la frase en què s'insereixen. Per exemple:
De Barcelona a Girona hi ha 100 km.
Els socis tindreu un descompte del 25 %. [...]
personals o
subjectives. Cal que sigui un text complet però breu, clar, precís,
esquemàtic i sense redundàncies. No s'hi ha d'usar cap tractament
personal, i no hi sol haver formes verbals o hi són molt escasses.
Convé
que el contingut i l'estructura del currículum s'adaptin a la finalitat
amb què es [...]
En les denominacions de parcs i jardins se segueix el criteri general que s'adopta per a les vies urbanes i interurbanes: s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius, adjectius i altres elements que componen la part del nom propi, tret dels articles i les preposicions, i s'escriu amb [...]
Una abreviatura és un escurçament gràfic d'un mot o d'un sintagma (grup de mots), que es forma suprimint lletres internes o finals i que s'indica amb un punt o una barra.
Quan es tracta d'abreviatures d'un sol mot, s'anomenen abreviatures simples. Per exemple:
pl. (plaça)
p/ (pagaré)
Si es [...]
En una traducció, les sigles i els acrònims formats en la llengua d'origen plantegen el dubte de com tractar-los en la llengua d'arribada.
Com a criteri general, s'han de respectar les sigles i els acrònims que tradicionalment no s'han traduït, tant si la denominació completa oficial s'ha [...]
Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:
gener: gen.
febrer: febr.
març: no s'abreuja
abril: abr.
maig: no s'abreuja
juny: no s [...]
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas
de La Rioja
per Los Angeles
des de Le Havre
d'El Bierzo
a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma [...]
En les denominacions de programes d'intercanvi, cooperació, mobilitat i R+D, s'escriu amb majúscula la inicial del primer mot del nom oficial del programa. Per exemple:
el IV Programa marc de la Unió Europea
el Programa nacional de projectes de recerca
Si la designació genèrica no forma [...]