Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
, que s'escriu dièresi a proïsme i lluïsme perquè aquesta terminació no pertany al sufix -isme.
4. En els mots amb les terminacions llatines -um i -us. Per exemple: aquàrium, harmònium; Màrius.
5. En els mots duumvir, triumvir i derivats.
Cal tenir present que no s'escriu dièresi sobre la i o la u de [...]
La dièresi és un signe gràfic (¨) que s'escriu damunt la i i la u. Es fa servir en dos contextos:
Per indicar que cal pronunciar la u
Es posa dièresi per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-. Així, la u de guerra no es pronuncia, mentre que la u de llengües sí [...]
manca d'accent pot arribar a crear una confusió o a desfigurar un nom propi. Per exemple, si no s'accentua el nom de la població de LLANÇÀ o bé el nom del senyor MARIÀ VILÀ, es llegirà LLANÇA i MARIA VILA. [...]
aquest canvi pot ocasionar. Així, s'escriuen amb accent topònims com ara:
coster de la Bóta
Cóll
roc del Cóm
el Cós
Jóc
Móra d'Ebre
bony de l'Ós
barranc de l'Óssa
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]
conversa havia fluït animadament.
En canvi, la forma fluid pot funcionar com a adjectiu o com a substantiu i no porta dièresi perquè les vocals del grup ui formen diftong. Així, s'han de pronunciar amb un sol cop de veu (l'accent recau sobre la u). Per exemple:
La tinta és una substància fluida.
Té un [...]
UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s [...]