La segona persona del singular de l'imperatiu del verb obtenir és obtén o obtingues. En els parlars baleàrics també hi ha forma obté, i en els valencians la forma obtín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb obtenir és obteniu o obtingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb retenir és retén o retingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma reté, i en els valencians la forma retín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb retenir és reteniu o retingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb sostenir és sostén o sostingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma sosté, i en els valencians la forma sostín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb sostenir és sosteniu o sostingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb mantenir és mantén o mantingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma manté, i en els valencians la forma mantín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb mantenir és manteniu o mantingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb menystenir és menystén o menystingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma menysté, i en els valencians la forma menystín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb menystenir és menysteniu o menystingueu.
[...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sí, sís i si, sis.
S'escriu sí, sís en els casos següents:
quan és un adverbi d'afirmació: Diu que sí [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.
els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]
Per fer referència a una població petita, en català hi ha els noms llogaret, llogarret i llogarró.
Pel que fa a les persones naturals d'una població petita o a les coses pertanyents a una població petita, es poden fer servir els adjectius llogarenc, llogarenca o llogarrenc, llogarrenca.
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Cantàbria és
cantàbric -a i càntabre -a.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de Cantàbria són els següents:
Cantàbria: cantàbric -a i càntabre -a
Santander: de [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Galícia és gallec -ega.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de províncies de la Comunitat Autònoma de Galícia són els següents:
Corunya, la: corunyès -esa
Lugo: de Lugo
Ourense: d'Ourense
Pontevedra: de [...]