Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
cabre o caber
caldre o caler
doldre o doler
valdre o valer
Pel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc.), és preferible fer servir la form [...]
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
dir-ne significa 'designar amb tal o tal mot' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de. Per exemple:
D'aquesta escena a la platja en direm amor.
Se'n diu barbamec, d'algú que no té pèl a la cara.
[...]
Malgrat que, de vegades, en registres col·loquials s'utilitza el mot com davant de la preposició final per (o per a) o la conjunció perquè, aquesta construcció no és pròpia dels registres formals. Per exemple:
No s'ha anunciat prou perquè se'n puguin assabentar (i no No s'ha anunciat prou com [...]
estar-ne significa 'sentir afecte' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de, que generalment se separa amb una coma. Per exemple:
N'estic molt, de la Maria Dolors, i ella de mi.
[...]
En la majoria de parlars orientals i nord-occidentals, la consonant oclusiva dels grups -bl- i -gl- es pot pronunciar geminada quan es troba darrere d'una vocal accentuada al final de l'arrel d'un mot, i també en derivats i altres formes flexionades. Aquesta geminació és acceptable en tots els [...]
El verb tocar, en sentit general, significa 'fer que la mà, els dits o una altra part exterior del cos entri en contacte amb alguna cosa'.
A la Mar li fa molta angúnia tocar les escates dels peixos.
Ara bé, la forma tocar-hi té el significat de 'fer raonaments encertats' i duu sempre el pronom [...]
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa és de Castella-la Manxa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa són els següents:
Albacete: d [...]
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent:
Logronyo: logronyès -esa
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma del País Basc és basc -a.
Els gentilicis de les províncies de la Comunitat Autònoma del País Basc són els següents:
Àlaba: alabès -esa
Biscaia: biscaí -ïna
Guipúscoa: guipuscoà -ana
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les capitals de [...]