acabats en ­es que no dupliquen la s en formar el plural: cortés, il·lés; anglés, francés; admés, pretés. En els numerals ordinals i altres paraules acabades en ­e: cinqué, sisé; alé, café, comité, obscé, seré. En les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la [...]

, aquest verb pot anar tant en indicatiu com en subjuntiu, amb algun petit matís de significat:  Si la subordinada té un caràcter hipotètic, es construeix amb subjuntiu. Per exemple: Ens n'anirem després que arribin ells. Si fa referència a una situació real (designa fets ja ocorreguts), s'usa [...]

Els verbs aparèixer i conèixer (i els seus derivats: desaparèixer, reaparèixer; desconèixer, reconèixer, etc.) tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (aparec, conec) i en totes [...]

El verb beure presenta formes velaritzades en la primera persona del present d'indicatiu (bec) i en totes les persones del present de subjuntiu (begui), el passat simple (begué), l'imperfet de subjuntiu (begués) i el participi (begut). Altres verbs que també tenen formes velaritzades en aquests [...]

En els verbs acabats en consonant + -iar, com ara anunciar, beneficiar, copiar, denunciar, estudiar, etc., cal tenir en compte que les formes següents es pronuncien amb la vocal tònica a la i: Present d'indicatiu canvio, canvies, canvia, canvien (i no cànvio, cànvies, cànvia, cànvien) Present de [...]

Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]

Els mots hem, em i amb, malgrat que en un context oral poden tenir una pronúncia similar, tenen usos i significats diferents. Per tant, cal fer servir l'un o l'altre segons el context: hem La forma hem és l'auxiliar d'un temps compost, la primera persona del plural del perfet d'indicatiu, i [...]

Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]

el verb en indicatiu. Per exemple: Hi anirem demà, si no plou. El partit començarà de seguida, si no torna a haver-hi problemes de llum. En canvi, no és adequada l'expressió sempre i quan.  [...]

com a vertadera o bé una situació hipotètica o falsa. Aquest fet, juntament amb altres factors, determinen l'ús del mode del verb. Pel que fa a les construccions concessives amb el verb en indicatiu, expressen una situació concebuda com a real. És el cas de l'exemple del primer paràgraf. En canvi [...]