Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac: l'avi l'Albert l'hereu l'Ignasi l'insecte n'Hug l'univers n'Anna l'u l'Úrsula l'autoritat el dia d'avui l'organització pota d [...]

El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]

Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom. Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]

esdrúixols o plans com època, plèiade, sèrie, dèbil, èter o mèrit, i en el topònim València.  [...]

corresponent acabat amb -ment. Aquests adverbis conserven l'accent de la forma de què deriven. Així, per determinar si un adverbi acabat en -ment porta accent o no, cal fixar-se en la forma femenina a partir de la qual s'ha format. Per exemple, si satisfactòria porta accent, l'adverbi satisfactòriament també [...]

El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx). Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]

El prefix re- indica 'duplicació' o 'repetició', de vegades 'intensitat', i s'adjunta a verbs (i noms i adjectius que se'n deriven) sense guionet; així, doncs, formen una sola paraula. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara reactivar, recomençar, redescobrir, reorganitzar, ressituar [...]

Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents: 1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]

'd'onze') l'aval d'11.000 socis ('d'onze mil') Si s'escriuen els nombres amb xifres romanes, també s'apostrofen: l'XI Festival de la Cançó Marinera ('l'onzè'). En canvi, quan la xifra vol dir 'primer' o 'primera', no s'apostrofen ni els articles ni la preposició: la I Trobada de Serveis Lingüístics [...]

davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la p és muda. en general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc. en els mots comte [...]