de'. Per exemple: Va parlar en tant que presidenta. Us ho comuniquem en tant que persona afectada. En canvi, no és adequada amb el significat de 'mentre'. Per exemple: Mentre faig el sopar, para la taula. (i no En tant que faig el sopar, para la taula)  [...]

La forma castellana pijo, pija s'usa despectivament, en un context col·loquial, per fer referència a algú que manifesta gustos propis d'una classe social benestant a l'hora de vestir-se, actuar i parlar. Malgrat que no hi ha una forma catalana exactament equivalent a aquest mot, segons el context [...]

En català, és freqüent sentir parlar de el promig o la mitja d'edat d'un grup de persones, el que guanya de promig un traductor o els gols que es fan de promig en una competició de futbol. Però els mots promig i mitja són una mala adaptació en català dels termes castellans promedio i media. La [...]

arriben aquest cap de setmana a la ciutat. Per anomenar el ninot que presideix la festa se sol parlar del rei Carnestoltes. Aquestes denominacions s'escriuen en majúscula quan fan referència a la festivitat en concret, mentre que es fa servir la minúscula quan s'utilitzen com a nom comú, cas en [...]

anaven a per nosaltres) No em deixarà parlar perquè me la té jurada. (i no perquè va a per mi) Sé on vius, me la pagaràs! (i no aniré a per tu!) Aquesta expressió tampoc no és acceptable per expressar que es persegueix un objectiu amb un interès i un èmfasi especial. Per exemple: Anem a la conquesta de [...]

Els noms propis de persona, segons els usos característics de cada parlar, poden anar precedits, en singular, de l'article personal (en/na) o de l'article definit (el/la), que en aquest cas també fa d'article personal. L'article personal en/na només té formes de singular i s'usa amb noms en [...]

tenir en compte, però, que en nord-occidental no hi sol haver concordança si el subjecte apareix després del verb i és plural amb caràcter indefinit. Això no obstant, en els registres formals cal fer sempre la concordança, independentment del parlar. Per exemple: Falta més plats (però Més plats, falten [...]

Les formes cita i citació tenen significats diferents. El substantiu cita fa referència a l'acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. Per exemple: Demà tinc una cita a les deu. En canvi, el substantiu citació designa el text d'un autor que s'addueix en suport [...]

, estranya; rar, rara; anòmal, anòmala; irregular; extravagant; peculiar; inusual; excèntric, excèntrica... Per exemple: En Ramon és bastant estrany, no sol parlar amb ningú i sempre està amb el mòbil. Va ser un espectacle tan excèntric que va sorprendre a tothom. En registres col·loquials, també se sent [...]

En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona i en alguerès es mantenen, en la parla familiar, les formes de l'article definit masculí lo, los. Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers. Aquest article s'apostrofa igual que l'article definit general. Per [...]