Un dels significats que tenen tant el verb designar com el verb nomenar és 'indicar alguna persona per a un càrrec o una funció'. Aquests dos verbs poden portar, a part del complement directe, un complement predicatiu que indica el càrrec i que no va introduït per preposició. Per exemple:
Han [...]
.
Així mateix, la forma oficial suprimeix inadequadament l'article el, que forma part del topònim, i la relaciona amb el segon topònim, Montmany, per mitjà d'un guionet, mentre que la relació entre tots dos topònims s'hauria d'indicar per mitjà de la conjunció i, el Figueró i Montmany (com és habitual en [...]
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars.
En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència.
A més a més, en gironí es [...]
En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)
sopar (pronunciat [...]
contra meu/meva.
Va actuar en contra seu/seva.
Tanmateix, cal tenir en compte que quan contra funciona com a preposició i no forma part de la locució, el possessiu ha d'anar en masculí. Per exemple:
Fa dies que noto que t'has girat contra seu.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d [...]
i baleàrics, aquests mots es pronuncien amel·la, espal·la, vel·la o mol·le, com una ela geminada (tot i que en bona part del valencià, la pronúncia no és geminada sinó simple: amela, espala, vela, mole).
[...]
Hi ha temps verbals compostos que estan formats per l'auxiliar haver i un participi, que és una forma no personal que presenta flexió de gènere i nombre. En una part important dels parlars el participi d'aquests temps compostos concorda amb un nom o amb alguns pronoms febles en els casos següents [...]
, aquests articles es poden elidir en el segon sintagma especialment si els conceptes s'interpreten de manera unitària o única. Per exemple:
Autoritzo el meu fill o filla a assistir a la visita guiada.
Les adversitats i problemes amb què hem anat topant formen part del passat.
Com s'ha vist en els [...]
La forma ningú és un pronom que expressa el significat de 'cap persona'. Per exemple:
No ens ho ha prohibit ningú.
No soc ningú per dir-te que callis.
També forma part de l'expressió lexicalitzada ser un ningú o ser un no ningú amb el sentit de 'persona de cap valor'. Per exemple:
Sempre el [...]
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]