Sovint el nom d'una persona s'abreuja escrivint només la lletra inicial del nom de fonts i, de vegades, del cognom o dels cognoms. Aquestes inicials han d'anar seguides d'un punt i l'espai corresponent. En el cas que un nom o un cognom comencin per una lletra accentuada, es manté l'accent en l [...]
Els noms propis de persona, també anomenats antropònims, com a norma general no es tradueixen. Per exemple, els noms Federico García Lorca, James Joyce o Simone de Beauvoir es mantenen inalterables en un text en català. Així mateix, Pompeu Fabra o Montserrat Roig no es tradueixen si es fan servir [...]
A l'hora de traduir noms escrits en alfabets diferents del llatí, cal transcriure o transliterar el nom de la llengua original al català.
La transliteració consisteix a donar l'equivalent gràfic de l'alfabet original en l'alfabet llatí, i va adreçada a publicacions especialitzades o a un públic [...]
La forma genèrica és un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i per tant l'especificació de sexe. Un exemple de formes genèriques és utilitzar els mots persona i [...]
Els noms propis de persona que té una llengua són el resultat de la pròpia evolució històrica. Els factors decisius en la creació d'aquests noms són les successives aportacions ètniques, els corrents religiosos i les modes socials i culturals. Cada poble té uns costums, una història i uns gustos [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb veure és veges, i la segona persona del plural és vegeu o veieu.
El verb veure també té la variant ves, que correspon a la segona persona del singular. Aquesta forma s'ha gramaticalitzat sobretot en usos expressius i com a interjecció. Per [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb detenir és detén o detingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma deté, i en els valencians detín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb detenir és deteniu o detingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb contenir és contén o contingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma conté, i en els valencians la forma contín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb contenir és conteniu o contingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb entretenir és entretén o entretingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma entreté, i en els valencians, la forma entretín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb entretenir és entreteniu o entretingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb obtenir és obtén o obtingues. En els parlars baleàrics també hi ha forma obté, i en els valencians la forma obtín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb obtenir és obteniu o obtingueu.
[...]
