La segona persona del singular de l'imperatiu del verb retenir és retén o retingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma reté, i en els valencians la forma retín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb retenir és reteniu o retingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb sostenir és sostén o sostingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma sosté, i en els valencians la forma sostín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb sostenir és sosteniu o sostingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb mantenir és mantén o mantingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma manté, i en els valencians la forma mantín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb mantenir és manteniu o mantingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb menystenir és menystén o menystingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma menysté, i en els valencians la forma menystín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb menystenir és menysteniu o menystingueu.
[...]
El nom amb què algú s'adreça directament a una persona o cosa personificada s'anomena vocatiu. El vocatiu s'utilitza, entre altres funcions, per saludar el receptor, captar la seva atenció, donar-li una ordre o assegurar-nos que es parla amb la persona que vol l'emissor. N'hi ha de diverses menes [...]
A l'hora d'escriure el nom o els cognoms d'una persona, no hi ha cap norma gramatical que determini si s'han d'escriure amb guionet o sense. Per exemple:
Joan-Anton o Joan Anton
Anna-Clara o Anna Clara
Així, l'ús o no del guionet en noms compostos de persona és una tria estrictament personal [...]
La lletra inicial dels noms propis i dels diminutius i variants familiars de persones s'escriu amb majúscula. Per exemple:
Joan Salvat Papasseit
Lluís Companys i Jover
Aida Forns
Cesc (Francesc)
Tina (Cristina)
Els cognoms, les dinasties i els llinatges també s'escriuen amb majúscula inicial, ta [...]
L'equivalent català de la paraula anglesa mobbing és assetjament psicològic. Es fa servir per designar el maltractament a què se sotmet una persona, generalment un company de feina o un subordinat, amb l'objectiu de desestabilitzar-la emocionalment, la qual cosa provoca en la persona afectada [...]
Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple [...]
