El verb dar, que significa 'donar, regalar', actualment no s'usa en totes les formes del paradigma habitual: estan en desús la primera, segona i tercera persona de singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu:
Present d'indicatiu
do, das, da, dem, deu, dan [...]
Èlia La síl·laba tònica d'aquest nom de persona és la primera, és a dir, es tracta d'un mot esdrúixol. Per tant, cal pronunciar-lo i escriure'l amb accent obert sobre la e: Èlia. [...]
En català, els termes oferent i ofertor, ofertora, tots dos com a sinònims, serveixen per designar la persona física o jurídica que fa una oferta pública d'un lloc de treball, un producte o un servei. [...]
En català es poden fer servir les locucions generalment, en general, d'una manera general, entre altres, per expressar que no es vol especificar ni individualitzar alguna cosa. Per exemple:
Generalment lliurem els resultats en persona.
[...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
complement indirecte és de primera persona. Per exemple: Em va escriure una carta.
et i us, quan és de segona persona. Per exemple: Us ha regalat una cassola.
li o els, quan es refereix a la tercera persona. Per exemple: Li va escriure un conte (Va escriure un conte al seu nebot); Els vaig donar les claus [...]
El substantiu músic, música, amb el significat de 'persona que compon, dirigeix i interpreta obres musicals', presenta flexió de gènere. Per exemple:
La germana de Mozart va ser música també.
Les músiques van interpretar obres de Toldrà.
[...]
L'adjectiu que designa la persona interessada en el món exterior i inclinada a comunicar-se amb els altres és extravertit, extravertida (i no extrovertit, extrovertida). Per exemple:
La Marina és molt extravertida, ja deu haver parlat amb tothom.
[...]
El verb consultar, que habitualment significa 'adreçar una consulta a algú', és transitiu, és a dir, porta un complement directe. El complement directe pot fer referència a la persona o a la font que es consulta. Per exemple:
Consulta l'especialista.
Consulta l'especialista sobre els teus [...]
La forma catalana per designar un artefacte explosiu concebut perquè exploti quan una persona el trepitja o s'hi aproxima és mina antipersones. La forma mina antipersonal no és adequada en català.
El plural d'aquest terme és mines antipersones. [...]
