construcció, se n'usen d'altres com ara la conjunció si o l'expressió en (el) cas que. Per exemple:
En cas que no vinguis, te'n penediràs.
Si els en dius alguna cosa, no et parlaré mai més.
[...]
síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.
Entre altres factors, el contacte es resol d'una manera o d'una altra segons si les vocals són àtones o tòniques i segons la posició que ocupen.
1. Vocal tònica seguida de vocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma [...]
En català es poden fer servir les expressions segons com, potser o si molt convé, entre altres, per indicar que és possible que passi allò que es diu. Per exemple:
Segons com, el Roger durà un amic.
Potser venim avui.
[...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
En l'àmbit de la informàtica, el terme que serveix per designar la còpia del contingut que es visualitza a la pantalla d'un ordinador, un telèfon intel·ligent, una tauleta, etc., en un moment determinat és captura de pantalla. De vegades, si el context permet entendre a què es fa referència, també [...]
Els possessius tònics (meu, meva, teu, teva, seu, seva, nostre, nostra, vostre, vostra) poden anar davant o darrere del nom. Si van davant del nom s'usen normalment amb article. Per exemple:
La meva llibreta és al costat de la seva.
No sé si corre més el seu cotxe o la meva moto.
En canvi, si [...]
El verb participar regeix la preposició en quan té el significat de 'tenir o prendre part en alguna cosa'. Per exemple:
Si voleu participar en el programa cal que ens envieu un correu electrònic.
Tothom ha participat en l'organització de l'acte.
[...]
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]
.
Es va adormir sentint la remor de la tempesta.
Els crits se sentien des del replà.
No obstant això, en certs contextos aquesta distinció pot presentar dubtes, i aleshores l'elecció d'un o altre verb depèn del valor que es vulgui remarcar.
Per exemple, si diem Em sents? cridem l'atenció de la [...]
En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:
mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.
[...]
Generalment es fa servir el verb ser per expressar la mera situació d'algú o alguna cosa en un lloc, però si s'hi vol afegir un matís de permanència o durada, se sol utilitzar el verb estar. Per exemple:
Els llibres van ser al calaix fins a final de curs. (simple descripció)
Els llibres van [...]