El verb bullir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
bullo, bulls, bull, bullim, bulliu, bullen
Present de subjuntiu
bulli, bullis, bulli, bullim, bulliu, bullin [...]
El verb collir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen
Present de subjuntiu
culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin [...]
El verb cruixir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen
Present de subjuntiu
cruixi, cruixis, cruixi, cruixim [...]
El verb esmunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
esmunyo, esmunys, esmuny, esmunyim, esmunyiu, esmunyen
Present de subjuntiu
esmunyi, esmunyis, esmunyi [...]
El verb grunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
grunyo, grunys, gruny, grunyim, grunyiu, grunyen
Present de subjuntiu
grunyi, grunyis, grunyi, grunyim [...]
El verb munyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
munyo, munys, muny, munyim, munyiu, munyen
Present de subjuntiu
munyi, munyis, munyi, munyim, munyiu [...]
El verb pudir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
pudo, puts, put, pudim, pudiu, puden
Present de subjuntiu
pudi, pudis, pudi, pudim, pudiu, pudin
Imperatiu [...]
El verb retrunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
retrunyo, retrunys, retruny, retrunyim, retrunyiu, retrunyen
Present de subjuntiu
retrunyi, retrunyis [...]
, aquest verb pot anar tant en indicatiu com en subjuntiu, amb algun petit matís de significat:
Si la subordinada té un caràcter hipotètic, es construeix amb subjuntiu. Per exemple: Ens n'anirem després que arribin ells.
Si fa referència a una situació real (designa fets ja ocorreguts), s'usa [...]
, com conduïm o traduïm). Si la i no ha de dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).
Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:
Present d'indicatiu: arguïm, arguïu
Present de subjuntiu: arguïm, arguïu
Imperatiu: arguïm, arguïu
Imperfet d [...]