difícil identificar el complement directe, especialment si és animat. Per aquest motiu, en general s'introdueix el complement directe amb la preposició a:
a) Quan el subjecte se situa darrere del verb i del complement directe, s'usa la preposició a davant del complement directe si hi ha ambigüitat. Per [...]
Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al o per als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Jo no serveixo per a pintora (el verb servir [...]
la preposició a i el segon, de), normalment s'elideix el complement del primer verb i només es manté el del segon. Per exemple:
Va i ve de Vic cada dia.
Cal anar i tornar pel mateix camí.
Hem pujat i baixat de Núria en tres hores.
N'estic tip: entra i surt de classe contínuament.
[...]
El verb tocar, en sentit general, significa 'fer que la mà, els dits o una altra part exterior del cos entri en contacte amb alguna cosa'.
A la Mar li fa molta angúnia tocar les escates dels peixos.
Ara bé, la forma tocar-hi té el significat de 'fer raonaments encertats' i duu sempre el pronom [...]
El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]
.
Ara bé, no és possible fer servir aquesta perífrasi en contextos de futur. Per exemple:
El concert està a punt de començar (i no El concert va a començar)
D'altra banda, en primera persona del plural de l'imperatiu, el verb anar té un sentit figurat en casos com Resolta la primera endevinalla, anem [...]
Amb el verb pagar, el complement que representa la persona que rep els diners pot ser tant directe com indirecte. Quan és el complement indirecte, es pot elidir el complement directe, que representa la cosa pagada:
No van pagar el Lluís.
No van pagar al Lluís (equivalent a dir 'No van pagar el [...]
En un plànol o mapa d'un espai com ara un parc, un centre comercial, mitjà de transport..., és habitual que hi aparegui una indicació del punt exacte en què es troba la persona que el consulta. En aquests casos, el verb adequat és ser (i no estar) perquè es vol indicar una simple localització.
A [...]
El verb delegar és transitiu, és a dir, porta complement directe i pot tenir altres complements. Amb el significat de 'qui té poder o autoritat per fer alguna cosa, encarregar a algú de fer-la per ell', es delega una persona perquè faci alguna cosa. Per exemple:
La directora va delegar el tècnic [...]
De + infinitiu: subjecte o atribut
Quan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:
Em dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat).
La meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella [...]
