sec Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Aquests pantalons et fan un sec.
Jo sec més enllà.
Els pous són secs, És sec com un clau.
[...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
molt Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Civada molta, Ha molt el cafè.
La molta del gra.
És molt gran.
Hi ha molt pa, Hi ha moltes coques.
[...]
El verb corresponent a 'tenir un somni' o 'veure en somni' té dues formes possibles: somiar i somniar. Així doncs, es poden fer servir indistintament:
He somiat/somniat que me n'anava de viatge a Tasmània.
[...]
Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
El mot erradicar i els seus derivats, erradicació, erradicatiu, etc., es pronuncien amb erra vibrant, com arròs o terrissa, i s'escriuen amb rr.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2b)
[...]
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi.
A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]