estar-ne significa 'sentir afecte' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de, que generalment se separa amb una coma. Per exemple:
N'estic molt, de la Maria Dolors, i ella de mi.
[...]
El verb tocar, en sentit general, significa 'fer que la mà, els dits o una altra part exterior del cos entri en contacte amb alguna cosa'.
A la Mar li fa molta angúnia tocar les escates dels peixos.
Ara bé, la forma tocar-hi té el significat de 'fer raonaments encertats' i duu sempre el pronom [...]
Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció i, el verb concorda en plural. Per exemple:
L'Iu, en Lluc i la Bruna vindran a les nou.
El noi de les ulleres i el de la camisa blanca volen intervenir.
En canvi, quan el subjecte està format [...]
estar-se en el calaix fins a final de curs. (èmfasi en la permanència)
De vegades, a la frase hi ha també un sintagma preposicional que expressa una propietat del subjecte. En aquests casos, si el locatiu es troba just darrere del verb la tria entre ser i estar depèn del valor que es vulgui fer destacar [...]
Les fraccions horàries s'expressen d'una manera diferent segons els parlars: en la major part del central i el nord-occidental les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta del domini lingüístic generalment s'utilitza el [...]
L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple:
Oh, i tant, que vindrà! Que no el [...]
El verb tornar, en sentit general, significa 'anar cap al lloc del qual havia partit', i pot portar un complement de lloc introduït per la preposició de quan es vol indicar el lloc del qual es parteix. Per exemple:
Demà torna de Menorca.
Si es vol substituir aquest complement de lloc cal fer [...]
Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.
En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
adjectives poden ser de dos tipus: explicatives (o no restrictives) i especificatives (o restrictives).
a) Les oracions de relatiu explicatives afegeixen una informació addicional, que no és necessària per comprendre el sentit global de la frase. Generalment, aquestes oracions s'escriuen entre comes. Per [...]
La forma res és un pronom que equival a 'cap cosa'. Per exemple:
Se n'ha anat sense dir-me res. ('sense dir-me cap cosa')
?Què vols? ?Res. ('cap cosa')
No fa res del que li ordenen. ('no fa cap cosa')
En canvi, gens és un adverbi quantitatiu que equival a 'en absolut' i en alguns casos, a 'molt [...]
