Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
ara algunes campanes. Per exemple:
Feia dies que no trobàvem en Tigret i els ratolins campaven lliures per la casa.
La Tomassa no va parar de repicar.
Cal tenir en compte que en valencià, en parlars de la Franja i en tortosí no se sol fer servir l'article davant dels noms de persona. Per exemple [...]
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
costat! ('Quina sort que té de tenir-te al seu costat')
Li he preguntat les hores que trigarà a fer-ho. ('...quantes hores trigarà a fer-ho')
Quan aquesta construcció té valor exclamatiu també es pot elidir el nom si queda sobreentès. Per exemple:
Tenies molta feina abans de vacances, i la (feina) que [...]
dur com a complement directe una oració d'infinitiu. Per exemple:
El meu fill va dir que es portaria bé (i no El meu fill va dir portar-se bé).
Tampoc no poden dur una subordinada d'infinitiu verbs de percepció intel·lectual, com ara percebre o adonar-se. Per exemple:
El meu fill no es va adonar [...]
De vegades dins d'una oració es pot desplaçar un element respecte del lloc que ocupa habitualment, tenint en compte que en català primer sol anar el subjecte, després el verb i a continuació els complements del verb. Segons la naturalesa d'aquest element desplaçat, caldrà reprendre'l o no amb un [...]
Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple:
Tira't enrere si no vols caure cingle avall. (i no enrera)
Han quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera)
Empitjora dia rere dia. (i no rera)
Les variants enradere (o [...]
de ratlles de quadres
Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple:
Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres).
Duu una camisa de [...]
Quan es vol indicar que just en el moment concret d'una narració passa una cosa determinada, es poden fer servir, per exemple, els adverbis aleshores o llavors o l'expressió en aquesta avinentesa. En canvi, no són adequades les expressions en aquestes i amb aquestes. Per exemple:
Llavors obrí la [...]
La forma depenent és el gerundi del verb dependre i, per tant, no té plural ni pot fer d'adjectiu. Per exemple:
Si no el deixes estar, en continuaràs depenent.
En canvi, el mot dependent és un adjectiu que significa 'que depèn d'algú o d'alguna cosa' i té forma plural: dependents. A partir d [...]
