Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 104

Fitxes de l'Optimot  | Ortografia
71. Accent diacrític: déu o deu?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus. S'escriu déu, déus en el cas següent:   amb el significat de 'divinitat': creure en [...]
72. Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font Fitxes de l'Optimot
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
73. La vocal 'e': accent tancat o agut / Distribució d'accents oberts i tancats
Font Fitxes de l'Optimot
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents: En mots aguts: la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc. la tercera persona del singular del passat simple [...]
74. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots aguts
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són: interval oboè iber alfil xassís elit futbol fluor zenit poliglot xandall Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)  [...]
75. Pseudoderivats o falsos derivats: o o u?, b o v?
Font Fitxes de l'Optimot
Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte. Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
76. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots esdrúixols
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són: aurèola rubèola pneumònia isòbara vàlua període díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode) Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
77. Accent diacrític: és o es?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es. S'escriu és en el cas següent: quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és [...]
78. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots plans
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són: atmosfera tetraplegia letargia amoníac policíac termòstat omòplat medul·la mimesi míssil monòlit rèptil tèxtil aeròlit torticoli magnetòfon intèrfon sinergia (o [...]
79. Apostrofació davant d'abreviatures
Font Fitxes de l'Optimot
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers. Per exemple: l'apt. 210 de Girona ('l'apartat') nota de l'ed. ('l'editor') l'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima [...]
80. La vocal 'e': accent obert o greu / Distribució d'accents oberts i tancats
Font Fitxes de l'Optimot
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents: En mots aguts: la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc. la [...]
Pàgines  8 / 11 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>