Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi. A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]

Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són: atmosfera tetraplegia letargia amoníac policíac termòstat omòplat medul·la mimesi míssil monòlit rèptil tèxtil aeròlit torticoli magnetòfon intèrfon sinergia (o [...]

El grup sc s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot escena se separa es-ce-na, i no esc-e-na o e-sce-na.  [...]

Les paraules cara o braç contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de erra vibrant, que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric. El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple: ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc, gros, pruna [...]

Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]

Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents: Els mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant [...]

L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent). A final de paraula convé tenir en compte les [...]

L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda). A final de paraula convé tenir en compte les [...]

En els diftongs decreixents la segona vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semivocals. Els diftongs decreixents són: ai: ai-re, mai  ei: rei-na, re-mei ii: mus-tii, no-vii oi: boi-na, noi ui: a-vui, cui-na au: blau, cau-re eu: creu-re, peu iu: ca-ga-niu, ciu-tat [...]

Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents: S'escriu b: davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok) davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]