és el nom que els quechans mateixos creuen que se'ls va assignar en el moment de la creació, a la muntanya sagrada d'Avikwame. La comunitat reivindica aquest nom per sobre de qualsevol altra designació. [...]

posar el nom de mundurucús, 'formiga vermella', per la manera com tenien d'atacar en massa. També se'ls ha anomenat caras-pretas pel costum de tatuar-se la cara i el cos.La situació actual de la llengua és força estable. Parlen portuguès només els mundurucús que viuen en pobles tocant a la [...]

amb els pobladors no indígenes més o menys des de 1970, moment en què eren aproximadament 300 persones. Actualment, dels 40 membres del grup ètnic, n'hi ha 15 que viuen en poblats amb neobrasilers i altres indígenes. Alguns grupets (en total uns 25 individus), però, encara romanen aïllats.Se'ls [...]

dörböt.Avui dia, els calmucs constitueixen el grup ètnic majoritari de Calmúquia, malgrat que durant la dictadura estalinista van ser dispersats forçosament per l'Àsia Central i la Sibèria. L'any 1957 se'ls va permetre el retorn a Calmúquia. Les generacions més joves estan força russificades. Durant tot el [...]

els infants són escolaritzats amb la intenció d'integrar-los a la societat occidental. Des de final del segle XX se'ls ensenya també cultura tradicional dogrib.Els dogribs s'autodenominen dané, que significa 'persones'. [...]

La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.L'origen ètnic dels tapietes és una qüestió de debat: per a alguns, són un grup escindit dels guaranís, mentre que per a d'altres, són matakos originaris del Chaco.Se'ls coneix amb diversos noms, entre els quals yanayguanas i yanas [...]

iniciativa de la FUNAI, els quatre grups existents es van aplegar en un sol assentament, de manera que se'ls van poder tractar les epidèmies amb més facilitat i les dades demogràfiques es van recuperar. També es van reprendre costums i rituals que s'havien perdut amb la mort dels més vells.Només alguns joves [...]

portugueses amb lèxic paumarí, inintel·ligible per a qui desconeix el paumarí. La primera llengua dels infants actualment és ja el portuguès.El terme purupurú amb què també se'ls coneix significa 'pintat' en nheengatú i s'explica per les taques a la pell que solen tenir els paumarí, seg [...]

xanè, com ara els terenes mateixos, els kinikinaus i els layanes. Són una comunitat molt permeable a influències foranes (indígenes o no), les quals es veuen com a una font de millora cultural. Se'ls qualifica d''indis urbans', ja que mantenen moltes relacions comercials i laborals amb altres poblats i [...]

segles XVIII i XIX, es van aliar amb els kiowes (grup de llengua apatxe), amb els quals comparteixen reserva indígena des del 1867.Des de la fi del segle XIX els infants comanxes, com els d'altres grups indígenes, eren escolaritzats en internats, on se'ls prohibia l'ús de la llengua familiar. Com [...]