Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels còtids, amb aletes ventrals en forma de ventall, de color gris marronós amb taques fosques al cap i al dors i taques clares a la cara ventral, que viu entre els 0 i els 100 metres de profunditat en zones rocoses i poblades de vegetació de l [...]
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels istiofòrids, amb la pell de color blau metàl·lic i la mandíbula superior força més llarga que la inferior i en forma de llança, que viu a mar obert a l'Atlàntic i a l'Indopacífic. [...]
Peix de l'ordre dels raïformes, de la família dels raids, amb el cos en forma romboide de color marró o gris i amb ocels de color clar a les aletes pectorals, que viu a les aigües de l'oest de l'Atlàntic, a poca profunditat i en bancs de sorra. [...]
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que fa fins a 30 cm de llargària, amb el cos fusiforme, de color verdós per sobre i blanquinós per sota, amb una taca negra al marge posterior de l'opercle i amb una sèrie de deu a catorze punts negres sobre la part anterior de la [...]
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, amb una closca que pot fer fins a 20 cm de llarg, que té l'espatllera de color groguenc o bru olivaci, amb taques negres a les plaques dorsals i marginals, placa supracaudal única, cua sense tubercle i uns esperons a les cuixes. [...]
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 20 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat, amb els ulls al costat dret, de color marronós i amb tres taques a la part dorsal de cada costat del cos, que viu principalment a l'est de l'Atlàntic. [...]
Mamífer de l'ordre dels primats, de la família dels cèbids, que pot fer fins a 47 cm de llarg i pesar fins a 1,3 kg, amb el pelatge del dors bru o grisós i el de la panxa blanc, crema o taronja, amb taques blanques triangulars a la cara que emmarquen uns grans ulls de color taronja, i amb tres [...]