Lleopard que es caracteritza per tenir les potes llargues i el pelatge espès i llarg de color entre daurat i crema, especialment pàl·lid a l'hivern, originari dels boscos del sud-est de Rússia i del nord-est de la Xina. [...]

Ordre de peixos fòssils de la subclasse dels placoderms integrat per individus que tenien el cos allargat i cobert amb escates ròmbiques i un esquelet ossificat només en part, que van viure en el paleozoic, del període silurià al permià. [...]

Formació dins la boca dels diplòpodes proveïda de laminetes espinoses, papil·les sensorials i una placa quitinosa a la qual van a parar les glàndules salivals, la qual s'uneix amb les maxil·les per formar un canal alimentari en forma de tub. [...]

Gos de mostra originari de Navarra de 55 cm d'alçada a la creu, amb el morro quadrat, els llavis gruixuts, les potes curtes i el pèl no gaire llarg i de color groguenc amb taques marrons, que s'utilitza per a la caça menor. [...]

Mamífer carnívor de la família dels cànids estès per tot l'hemisferi nord, de color rogenc amb el ventre i la punta de la cua blancs, de mida mitjana, musell estret i llarg, orelles dretes i cua llarga i grossa, que sol viure en petits grups. [...]

Sípia de mida petita, originària d'hàbitats sorrencs de l'Indopacífic, que té l'habilitat singular de caminar pel fons marí i que es caracteritza per tenir un color de patrons canviants semblant a les flames del foc, que barreja els colors rosat, groc, marró i taronja. [...]

Papallona de la família dels nimfàlids d'entre 8,2 i 9,2 cm d'envergadura, amb les ales de forma allargada i de color taronja envoltades per un marge estret de color negre, que es troba distribuïda des del sud dels Estats Units fins al Paraguai. [...]

Família de peixos osteïctis, amb el cos de forma molt variable, amb dues aletes dorsals, la primera de les quals està formada per radis espinosos sovint curts i separats, una aleta anal precedida de dues espines i una aleta caudal forcada, que inclou espècies tan diferents com la cèrvia, les [...]

Espècie de medusa que viu a la zona oriental de l'Oceà Pacífic, generalment a les costes d'Oregon i Califòrnia, a una profunditat no superior als 100 metres, que pot arribar a tenir una longitud de 4,5 metres i que es caracteritza per la seva campana de color marró amb tocs vermellosos, que pot [...]

Medusa grossa endèmica del mar Mediterrani, amb una ombrel·la en forma de disc blanc d'un màxim de 35 cm de diàmetre i el centre convex de color groc o ataronjat, un gran nombre de tentacles molt curts de color violeta o blavós a l'extrem per zoonosi, que sovint es desplaça en grans bancs [...]