FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De les mosques. Falcó mosquer. Herba mosquera. Munió de mosques. Munió de gent, especialment d'infants, al voltant d'algú o d'alguna cosa. Ventall per a espantar les mosques. Feix d'herba que se sol penjar al sostre per agafar mosques. Ret o manta que es posa a les bèsties [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antífona que comença amb aquest mot llatí. Aspersió de l'aigua beneita. Fer els asperges. Donar asperges. Salpasser . Corredisses d'una munió que es dispersa. Hi va haver uns asperges! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agitació d'una munió d'homes, d'animals, etc., que no estan quiets. La bellugadissa de la gent aplegada a la plaça. La bellugadissa de les formigues. La bellugadissa de les fulles agitades pel vent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer formar un eixam (a les abelles). Les abelles, formar un eixam. Les abelles s'eixamenaren sota un roure. Congregar-se formant una munió. És possible que els homes s'eixamenin més per egoisme que per instint sociable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es bada a la planta abans d'ésser collit. Una magrana badoca. Flor masculina del magraner, de la carabassera i d'altres cucurbitàcies. Que bada. Aquesta noia és massa badoca. Davant l'aparador hi havia una munió de badocs. [...]